MUNDODEPORTIVO.es

La setmana passada parlava de la novetat i del futur. Em semblava urgent fer-ho, sobre tot perquè tothom ja parla del Pep Guardiola, i ell, curiosament, encara no ha obert la boca. Com ha de ser, d'altra banda. Per tant era urgent donar la benvinguda al futur.

I també és important saludar el passat i donar-li les gràcies. És cert que aquests dos darrers anys hem tingut més disgustos que alegries veient el Barça. I és cert que la frustració és doble perquè l'any passat se'ns va dir, insinuar, suggerir, que ho guanyaríem tot i al final res de res. I enguany se'ns va dir, i el més bo del cas és que era cert, que teníem la millor plantilla del món, la davantera més temuda i que qualsevol entrenador hauria somniat, i a l'hora de la veritat, doncs, de nou res de res.

Però això no treu que Frank Rijkaard ha estat un dels millors entrenadors que ha tingut el Barça. I no només pels títols guanyats, que de Copes d'Europa només en tenim dues carai!. També per l'estil de joc que ha captivat durant uns quants anys l'afeccionat culé, tan crític pel joc com pels resultats.

Recordo als inicis de Rijkaard quan es parlava d'una simbiosi de les millors coses del futbol italià (defensa ordenada i contundent) i del futbol holandès (futbol d'atac brillant i amb espurnes de genialitat). No sé si al final, el Barça dels darrers cinc anys ha estat això o ha estat simplement un equip que ha trobat la seva manera de jugar i ens ha fet gaudir molt amb un joc més que equilibrat i amb moments de gran vistositat. El que compta és, justament, que s'ha fet una bona feina durant molt de temps. Quedem-nos amb això i donem les gràcies a un entrenador jove, que a partir d'ara, entreni l'equip que entreni, sempre mirarem de reüll el que hagi fet el seu equip. O potser em diran que no?

No sé què hem de dir, ciao Frank, good bye Frank,... Potser millor adéu Frank, i gràcies!