MUNDODEPORTIVO.es

El 'touch' és un esport gairebé desconegut a Catalunya, però que a països com Anglaterra, França o Alemanya i sobretot a Àsia i Oceania guanya adeptes a un ritme vertiginós. És força habitual veure en indrets tan populars com Hide Park o Regent Park grups d'amics o bé famílies enteres practicant aquesta disciplina els caps de setmana, mentre que a Austràlia i Nova Zelanda, on va néixer als anys 60 com a tècnica d'entrenament del rugbi, es calcula que més de mig milió de persones s'han enamorat d'aquesta modalitat més 'light' i senzilla del rugbi, amb un mínim contacte i on no hi ha placatges, melés, 'touches', ni xuts de pilota.

Seleccions catalanes

A Catalunya, el 'touch' es va introduir fa cinc anys de la mà d'Olivier Guitart i un grup d'amics, concretament a les platges del Port Olímpic. A base d'il·lusió i esforç, es va crear el Touch Barcelona, actualment l'únic club a Catalunya i que ja compta amb 60 practicants. Tot seguit, es va crear l'Associació Catalana de Touch, que està reconeguda per la Federació Internacional i que, per tant, pot competir en campionats oficials. De fet, la selecció espera estar present en l'Europeu que es disputarà aquest estiu a la localitat anglesa de Bristol i plantar cara a potències com Escòcia, Gal·les o França, entre d'altres. També intentarà participar en el Campionat del Món, l'any 2011 a Escòcia.

Però, què és el touch rugbi? "És un esport de contacte mínim que, per tant, no requereix unes condicions físiques molt exigents i en què gairebé no existeix el risc de lesió", explica Olivier, que afegeix que està destinat a aquelles persones "que s'estimen el rugbi, però que no han de fer 1,90 m i 85 kg per jugar-hi ni volen arribar els dilluns a la feina plens de blaus". Malgrat tot, és una pràctica excitant, ja que és ràpida i requereix destresa i agilitat amb la pilota, més que en el rugbi convencional.

Un altre dels seus trets identificatius és que és un esport mixt, que "permet poder jugar de forma igualitària, de tu a tu entre nois i noies. Pare i filla, amic i amiga poden compartir equip", explica l'Olivier. Els grups estan formats per sis jugadors, amb un mínim de tres noies i un màxim de cinc en cada grup i amb un mínim d'un noi i un màxim de tres.

Encontres a la Foixarda

El 'touch' es juga en mig camp de rugbi, en unes distàncies de 50 x 70 metres aproximadament. L'equip del Touch Barcelona s'entrena tots els dilluns i dimecres a la nit al camp de la Foixarda, a Montjuïc, mentre que dissabtes al matí disputa els seus encontres.

De moment, només hi ha un equip a Catalunya, però s'està gestant la creació d'uns altres a Cornellà, Sabadell, Terrassa i Girona, poblacions sense gaire tradició de rugbi. També s'ha arribat a un acord amb la Federació de Rugbi per treballar conjuntament en la implantació de tos dos esports a escoles i universitats. De fet, el 'touch' no s'ha de veure com una amenaça del rugbi, sinó com una atractiva alternativa que mira el futur amb ambició