El cel com a sostre

ALPINISME

Xavier Arias s'ha fixat el repte de ser el primer català a conquerir els catorze 'vuit mils' del planeta

Més de 500 llibres sobre alpinisme, decenes de mapes geogràfics i un munt de fotografies fent els cims més alts del planeta il·lustren el despatx de Xavier Arias. Damunt la taula, un portàtil que ha recurregut mig món amb ell. “Aquí és on es gesten els meus projectes”, explica aquest apassionat de la muntanya que es vol convertir en el primer català a copar els catorze 'vuit mils' del món. De moment, ja en porta cinc: Everest (8.848 m), Cho-Oyu (8.201 m), Dhaulagiri (8.167 m), Shisha Pangma (8.027 m) i Lhoste (8.516 m), aquest últim sense xerpes ni oxígen.

“Em diuen si estic boig, però qui no ho està una mica?”, es justifica Xavier, que ha previst assolir la seva gesta en un termini de quatre anys. L'objectiu és conquerir dos o màxim tres cims per any i concloure el 2014.

Cada expedició té una daurada aproximada de dos mesos entre l'aclimatació del cos a l'alçada i la pujada al cim. La preparació ha de ser, doncs, diària i exhaustiva. A més de gimnàs i anar a córrer per agafar la màxima resistència, el Xavier surt a escalar un cop a la setmana. Tenint en compte que en cada expedició es perden prop de deu quilos degut al fort desgast i al fred, necessita preparar-se de valent. “Tinc la sort de comptar amb un entrenador personal, Ricard Vila, que amb el seu ajut em fa com de patrocinador”, explica. I és que en èpoques de crisi, no és fàcil trobar empreses disposades a posar diners, així que el Xavier s'ha de finançar el projecte tot sol -amb el suport de la Generalitat, l'Ajuntament d'Esplugues, la seva localitat natal, i l'Hospital General de Catalunya-. Així doncs, viatja amb un equip de vídeo i fotografia per recollir dades que després li serviran per fer conferències i reportatges sobre alpinisme.

A part de la falta de recursos, al Xavier li agrada escalar els cims de la forma “més autèntica possible, d'una manera que la muntanya no se senti agredida i que no sigui com una expedició comercial, amb 50 persones pujantalhora. Que no perdi el component romàntic”, explica. És a dir, que li agrada escalar tot sol, i moltes vegades sense oxígen, encara que això signifiqui “multiplicar per quatre l'esforç, la dificultat i el cansament”.

Aquesta màxima li ha suposat més d'un ensurt, com ara fa quatre mesos, quan va 'atacar' el Lhotse. Un matí, quan es va despertar, va descobrir que el seu xerpa havia marxat. “Suposo que no veia clara l'ascensió, però jo ja estava decidit a fer el cim, em veia capaç”, relata. El Xavier va escalar amb el seu instint com a única guia, amb la tenda de campanya i tots els seus aparells de gravació a l'esquena i amb ple coneixement que es jugava la vida a cada pas. Però l'arribada va ser encara més especial. “Els alpinistes ja sabem que sempre hi ha un component de risc. Per exemple, l'Annapurna l'han escalat prop de cent persones i s'han quedat pel camí unes 50. Fins i tot jo m'he trobat algun cos a la neu durant alguna expedició”, explica Xavier.

La propera sortida el conduirà, el maig vinent, a la Xina, on l'espera el Makalu (8.463 m), al que seguirà el K2 (8.611 m) l'estiu vinent i el Manaslu (8.163 m) al setembre. El Xavier està disposat a emular l'italià Reinhold Messner, la primera persona a completar els catorze 'vuit mils' el 16 d'octubre de 1986, i Juanito Oiarzábal, primer espanyol a assolir-los. Ell en vol ser el primer català

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...